De petita, jugava a ser mestra amb les nines.Amb els anys, vaig fer-me mestra de veritat i la realitat em vaensenyar tot el que no surt als llibres: la pressió, la burocràcia, elcansament.Aquest llibre neix de les meves pròpies esquerdes. Dels dies quearribo a laula amb esperança i dels que ho faria amb una galetaper sobreviure.Són textos breus, escrits des de dins: amb humor, tendresa i unpunt de sarcasme pedagògic.Parlen de mestres esgotades, de criatures que et salven el dia, i dunsomni dinfantesa que encara saguanta dret, tot i les esquerdes.Si ets mestre, potser thi reconeixeràs. Si no ho ets, potser entendràsuna mica millor què hi passa rere aquella porta daula que cadadia obrim amb un somriure. Marca: Não Informado